Bilingüisme

Bilingüisme

Parli doas lengas

L’aprendissatge d’una autra lenga per imersion tre la mairala (l’ensanhament se fa en occitan son que) fa lo mainatges « bilingües aborius ».

Aquel bilingüisme aboriu lor aisinara l’aquisicion de totas las lengas, quina que siá, plan mai aisidament que pels metòds d’aprendissatge escolars classiques. En mai, desvoloparà de mecanismes intelectuals que dubrisson lo mainatge a d’autras lengas mai abstrachas, coma las matematicas, la musica.

Calandreta a per tòca d’installar las condicions d’un bilingüisme vertadièr en transmetre l’occitan a costat del francès. Per aquò far, dins las classas, la sola lenga utilizada pel regent es l’occitan. L’aprendissatge d’aquesta lenga se fa alara naturalament puèi qu’es venguda aisina d’aquisicion d’un saber.

Consideram tres estadis dins l’aquisition d’una lenga :

– lo lindal de compreneson

– lo lindal de comunicacion

– lo lindal de conceptualizacion

Lo lindal de compreneson es, en general, rapidament passat tre la pichòta seccion de mairala per l’utilizacion de contunh d’una lenga que lo vocabulari es en relacion directa amb lo viscut quotidian del mainatge, sos centres d’interès immediats e sas competéncias.

Es solament quand lo lindal de comunicacion es passat, en particular al nivèl de las institucions pedagogicas, que l’escambi enfant-regent se pòt faire en occitan e que la lenga pren son sens vertadièr de vector d’ensanhament e d’aisina per l’aquisition del saber.

Lo lindal de conceptualizacion es en genral passat abans la fin de l’escolaritat en mairala. Es pas qu’a aquel estadi que lo mainatge pòt aver una utilizacion complèxa de la lenga tant dins son ròtle d’aisina que dins son utilizacion per tòca scientifica (matematicas per exemple). Lo mainatge es alara en situacion optimala per l’aprendissatge sistematic de la lectura, de l’escritura e de la operacions matematicas de basa en occitan.

Los escriches trabalhats en classa, cap a la fin del CP, se fan per la màger part en occitan. Nombroses d’aquestes son de produccions d’enfants. En aprene de legir l’occitan, aprenon de legir. D’unes aprendissatges coma la biologia e l’istòria-geografia se pòdon faire, a partir del CE2, en francès per tal d’aquesir lo vocabulari technic necessari.

Lo principi de l’immersion demòra aital en aplicacion en mairala e en elementari. Aquel procediment pedagogic s’inspira d’òbras de lingüistas e psico-lingüistas (Claude Hagège, Jean Petit) e d’experiéncias d’escòlas estrangièras, canadianas en particular, pratiquant lo bilingüisme d’immersion.

Existís d’escòlas immersivas dins d’autras regions de França : En catalonha (Bressòlas), en Corsegua, en Bretanha (Diwan), en Alsàcia..

Lo projècte de Calandreta consistís tanben a s’obrir a d’autras lengas e culturas del mond, las de familha romana en particular. Aquestas son practidas dins d’unes escòlas Calandretas e al collègi.